Nova Llei del dret a l’habitatge. Un dret que ja teníem.

No és nou. El dret a l’habitatge consta a la Constitució. És un dret que tots tenim des de fa anys. Com a mínim, podrien haver buscat un nom que no representi una obvietat.
També tenim el dret a la propietat privada. Això no sabem si ho saben els del tripartit.
Ara resulta que si tinc un pis buit me l’expropien per intentar solucionar el problema de l’habitatge. Vaja.
Un mètode com l’expropiació és innat de sistemes autoritaris, gairebé dictatorials. Així no es pot lluitar contra l’especulació. Els especuladors –per molta influència que tinguin- són una minoria a Catalunya. La gran majoria de la gent s’ha comprat un pis com ha pogut, amb hipoteques ofegadores, la gran majoria de la gent no especula amb els seus pisos, sort si els té. Posem el cas d’uns pares que compren –com poden- un pis per al seu fill. Mentre el fill no marxa de casa, decideixen no llogar-lo per les raons que siguin. Ara què? Ve el Govern i l’expropia? Però en quin país democràtic s’atempta contra la propietat privada d’aquesta manera?
Algú els ha preguntat als consellers si tenen propietats? Algú els ha preguntat si tenen segones residències?
El conseller Nadal reconeix -en converses privades- que la llei no li sembla bé.
Potser si pensessin en fer més habitatge social, vivendes protegides, fomentar el mercat de lloguer, compensar els llogaters, ....
Aquesta llei no és cap solució a res. Més aviat suposa un problema molt greu que atempta contra els drets més fonamentals de les persones.